Quan surts per fer el viatge cap a Itaca,
has de pregar que el camí sigui llarg,
ple d’aventures, ple de coneixences.
Has de pregar que el camí sigui llarg,
que siguin moltes les matinades
que entraràs en un port que els teus ulls ignoraven,
i vagis a ciutats per aprendre dels que saben.
Tingues sempre al cor la idea d’Itaca.
Has d’arribar-hi, és el teu destí,
però no forcis gens la travessia.
És preferible que duri molts anys,
que siguis vell quan fondegis l’illa,
ric de tot el que hauràs guanyat fent el camí,
sense esperar que et doni més riqueses.
Itaca t’ha donat el bell viatge,
sense ella no hauries sortit.
I si la trobes pobra, no és que Itaca
t’hagi enganyat. Savi com t’hauràs fet,
sabràs el que volen dir les Itaques.

La setmana passada vaig anar a un concert de Lluís Llach i porto tots aquests dies al cap amb la versió que fa Llach de la versió de J. Carner de la poesia de Kavafis. M’ha recordat com vaig aprofundir més amb el poema i em ve de gust compartir-lo.

Categoría: ...de todo